FORA DE Si
A finals de la dècada de 1970, la crítica d’art Rosalind E. Krauss va publicar Sculpture in the Expanded Field (1979), un text en què explorava l’epistemologia de l’escultura en un moment en què aquesta disciplina començava a reunir, per primera vegada, un ampli ventall de mitjans i pràctiques amb els quals redefinia els límits entre escultura, arquitectura i paisatge. Després de descriure l’emancipació de l’escultura respecte de la seva funció tradicional i d’assenyalar-ne la creixent ubiqüitat, es proposa un discurs fonamentat en l’afirmació per absència, és a dir, en la definició de l’escultura a partir d’allò que ja no és, obrint així un espai conceptual de fricció entre disciplines.
Tot i que l’article es va escriure en un moment en què ni l’arquitectura ni el paisatge havien experimentat una transformació epistemològica comparable a la de les arts visuals, avui podem afirmar que les transferències entre disciplines són totals. Tal com mostra el diagrama de Rosalind E. Krauss, les disciplines no només estableixen relacions mútues, sinó que s’emancipen dels seus marcs tradicionals, expandint-se cap a noves nocions d’espai i matèria. En l’actualitat, aquestes relacions configuren una xarxa d’interconnexions constant, amplificada per la digitalització i la difusió massiva de la producció creativa, que ha difuminat els límits disciplinaris i ha generat una influència contínua entre camps.
Dins d’aquest context podem situar també la ciutat de Barcelona. Des de la transició democràtica i, especialment, amb l’obertura al món a partir dels anys noranta, les pràctiques artístiques s’han expandit cap a territoris més indefinits. La noció de tradició s’ha vist transformada per una capacitat de relectura dels seus paràmetres, des de les metodologies fins als espais, els conceptes o els materials. Aquesta obertura ha generat una escena híbrida en què moltes pràctiques es mouen entre disciplines com l’escultura, la instal·lació, la pintura, la poesia, el cinema, la música o el paisatge.
Aquesta situació ens permet parlar d’un nou marc intel·lectual en què la voluntat ja no és situar les pràctiques sota un diagrama fix o tancat, sinó reconèixer i identificar les metodologies, interessos i inquietuds que configuren les pràctiques espacials i artístiques de la ciutat. En aquest sentit, la tercera edició del FORA DE Si vol representar aquesta immensa capacitat creativa mitjançant una investigació que retrati l’ecosistema barceloní a través de bases de dades, registres fotogràfics, materials d’arxiu i enregistraments audiovisuals: tot el que és necessari per reconèixer i comprendre la rellevància i la transcendència de la realitat present.
