“Entre dos mons: fonts i imaginaris de l’espai com a membrana” Treball Final del Màster en Teoria i Història de la Arquitectura, ETSAB, UPC

La membrana és la protagonista dels intercanvis entre l’interior i el món exterior. No sols actua com a construcció material i tecnològica, sinó que acull en ella el frec entre les tensions culturals, polítiques i socials de cada moment. Amb l’objectiu de comprendre la seva transformació, el present estudi actua com a díptic entre un món antic i un nou. Des dels hivernacles del segle XIX que neixen amb la voluntat colonialista d’albergar espècies procedents de llocs llunyans a la freda Europa, a les utopies espacials i hermètiques de la postguerra, s’indaga en aquesta transformació a través de fonts clau en la definició de l’espai com a membrana.

La recerca se sustenta en dos referents principals que van influir en l’imaginari planetari. Primer, la construcció material del segle XIX aixecada per Walter Benjamin a Das Passagen-Werk (escrit entre 1927 i 1940). En segon lloc, es recorre a la revista Architectural Design i alguns dels seus articles publicats en els anys 60 i començaments dels anys 70, perquè es tracta del precís instant en què emergeix una nova consciència mediambiental que reflexiona sobre l’impacte de l’activitat humana en la Terra, germinant un posicionament crític respecte a les analogies mecàniques de les primeres avantguardes.

Tant l’obra de Benjamin, amb el seu complex muntage de continguts, com el mitjà de difusió en l’època de postguerra, catalitzador de múltiples veus, actuen com manifests retroactius, perquè el que expressen continua viu.

Finalment, el treball incideix en un cas de bifurcació que sorgeix com a contrapunt al tecno-cientisme i dóna resposta a la crisi ecològica dels anys 70. Es tracen, així, dos camins presents: la membrana del neoliberalisme i la d’un món fins i tot per despertar.

 

“Entre dos mons: fonts i imaginaris de l’espai com a membrana”