Entre dos mons: fonts i imaginaris de l’espai com a membrana
Tesina de Miquel Ruiz Planella · ETSAB
La membrana és la protagonista dels intercanvis entre l’interior i el món exterior. No sols actua com a construcció material i tecnològica, sinó que acull en ella el frec entre les tensions culturals, polítiques i socials de cada moment. Per entendre la seva transformació, el treball es construeix com un díptic entre un món antic i un de nou, un recorregut crític pels imaginaris que han configurat l’espai com a filtre, límit o superfície viva.
Des dels hivernacles del segle XIX, nascuts amb voluntat colonialista d’acollir espècies exòtiques, fins a les utopies hermètiques i espacials de la postguerra, la investigació rastreja el paper simbòlic, polític i ecològic de la membrana a través de dues fonts clau:
— Das Passagen-Werk de Walter Benjamin, com a muntatge de la matèria moderna i de la construcció d’un imaginari planetari;
— i la revista Architectural Design dels anys 60 i 70, com a plataforma de resistència i crítica al mecanicisme de les primeres avantguardes, en un moment de nova consciència ambiental.
Tant l’obra de Benjamin, amb el seu muntatge d’arxius i fragments, com els textos d’Architectural Design actuen com a manifestos retroactius: el que expressen continua ressonant en el present.
El treball culmina amb l’estudi d’un cas concret que sorgeix com a contrapunt al tecno-cientisme dominant i dona resposta a la crisi ecològica dels anys 70. A partir d’aquí, es dibuixen dues línies de futur encara obertes: la membrana del neoliberalisme i la d’un món per despertar.
Títol complet: Entre dos mundos: fuentes e imaginarios del espacio como membrana. De la casa Victoria Regia (1850) a la Ökohaus en Tiergarten (1988)
“Entre dos mons: fonts i imaginaris de l’espai com a membrana”
