VILLA PARQUE
Villa Parque és la reforma d’una casa unifamiliar aïllada situada al barri de Gràcia, construïda a finals del segle XIX. Es tracta d’un habitatge singular, envoltat de vegetació, amb un jardí posterior dens i silenciós que articula l’experiència de la casa i funciona com una extensió natural d’un parc urbà adjacent.
El projecte neix d’una història personal: la d’una persona que, després de molts anys viscuts a l’estranger, decideix tornar als orígens i establir-se de nou al barri on va créixer. Aquest retorn no és només físic, sinó també emocional i familiar. El fill del client viu, amb la seva parella i la seva filla acabada de néixer, al mateix carrer. Així, la reforma de la casa representa un retorn doble: al barri i a la família. El projecte esdevé així una oportunitat per tornar a teixir vincles, habitar la proximitat i fer vida de poble (tota la familia al mateix carrer) dins la ciutat.
Concepte
Villa Parque parteix d’una idea: fer que el jardí sigui el veritable cor domèstic de la casa. La intervenció estableix una relació íntima i porosa entre interior i exterior. La casa, construïda a quatre vents, contenia un potencial latent per obrir-se molt més al verd, a la llum i a l’aire.
A partir d’aquesta idea, el projecte es proposa oxigenar l’habitatge, fer-lo més diàfan, més connectat amb l’entorn i més amable de viure. Es redefineixen les circulacions, es practiquen grans obertures, es redefineixen els murs i es modifiquen les proporcions de l’espai per generar una casa més oberta i permeable.
Però aquesta “obertura” no significa esborrar la memòria. El projecte manté i posa en valor elements originals com els paviments hidràulics, ara disposats com catifes que marquen les zones on abans hi havia estances compartimentades, traient a la llum les traces d’una altra manera d’habitar. Aquesta conservació selectiva genera un diàleg entre passat i present que estructura tota l’operació.
A més, el projecte incorpora una millora energètica significativa: l’embolcall interior s’aïlla amb un trasdossat de 10 cm de gruix, millorant el confort tèrmic i reduint el consum energètic.
En definitiva, Villa Parque és una operació quirúrgica de precisió, on es treballa amb cura per preservar l’ànima de la casa original, alhora que se li ofereix una nova vida més oberta, lluminosa i sostenible. Una casa que, com el seu habitant, retorna als orígens amb una mirada renovada.
Distribució i recorregut
Villa Parque és una casa a quatre vents que, al llarg del temps, va patir múltiples reformes que en van fragmentar l’espai i trencar-ne la fluïdesa. El projecte respon a aquest passat dividit amb un gest clar: reconnectar, obrir i alliberar.
L’estratègia distributiva busca expandir al màxim els espais i establir relacions franques entre estances, tant a nivell físic com visual. Es prescindeix de passadissos i culs de sac, i es configura una planta fluida, on cada espai connecta amb el següent de manera orgànica i intuïtiva.
A la planta carrer, l’espai es concep com una gran sala contínua on cuina, menjador i rebedor s’entrellacen en un recorregut lliure que culmina a la façana oberta al jardí. Aquí, la circulació no es limita a un trànsit funcional, sinó que es converteix en una seqüència espacial habitable. Per potenciar aquesta transparència, s’hi instal·len portes de vidre de gran format, pivotants, lleugeres i translúcides, que permeten la màxima continuïtat visual i dilueixen els límits entre àmbits.
L’escala patrimonial es conserva com a element central del recorregut vertical, ara pintada d’un blau intens Klein que dialoga amb les arquitectures mediterrànies i jujolianes. Aquest gest cromàtic introdueix una pausa icònica en el flux de l’espai.
A la planta jardí, semisoterrada, el to canvia: s’hi busca una atmosfera més recollida i protegida, pròpia de l’àmbit nocturn i íntim. Les habitacions s’obren directament al jardí, establint una connexió directa amb la terra i el verd.
El joc d’altures també contribueix al recorregut: l’accés es comprimeix lleument, el rebedor obre una transició, i la sala i cuina s’expandeixen amb sostres més alts i l’estructura de bigues vista, generant una gradació espacial que acompanya el moviment.
El jardí actua com a contrapunt exterior: un paviment continu el ressenya com una extensió habitable de la casa, mentre les zones verdes s’adossen a les façanes. Una font ornamental i una pèrgola metàl·lica aporten ombra i frescor a l’estiu. La façana posterior es simplifica per recuperar el volum cúbic original, i l’escala exterior que connecta amb el jardí es mostra ara netament, com un nou gest de connexió franca amb l’exterior.
Materialitat
La intervenció busca una materialitat honesta. Es recuperen els paviments originals hidràulics de la casa. On no n’hi havia, s’extenen aquests patrons però en blanc monocrom, amb rajola del mateix format. S’allibera al màxim de falsos sostres per a mostrar l’estructura de la coberta, de vigues de fusta.
Així mateix, la cuina flota amb potetes per a què traspassi el paviment original a través.
Es busca la dualitat entre les dues plantes. Així, la planta carrer, elevada respecte el jardí, es treballa amb tons blancs, lluminosos I lleugers. Tota ella emblanquida I amb miralls, per generar un joc de reflexos I transparències que remetin a la lleugeresa d’estar elevada I penetrada pel verd del parc I el jardí.
En contrast a aquesta sensació, la planta jardí, semissoterrada, toca la terra i així es busquen materialitats més terroses. El paviment de fusta recorda aquest contacte. Els tons d’algunes parets són beige per a consonar amb aquesta idea de tocar la materialitat terra.
Així, la planta carrer, elevada, recorda a un núvol amb els seus tons, colors, efectes. Mentre la planta jardí recorda la cova, la llar més protegida, el lloc on dormir i passar la nit.
Pel que fa al jardí, s’ha treballat amb la vegetació existent, afegint plantes de baixa irrigació. El paviment, de tova manual, relliga l’interior de la casa amb el jardí. I la tanca metàl·lica, liviana, extén cap a munt els murs existents, però de forma lleugera i moderna per a què la vegetació sigui la protagonista.
era y contemporánea para que la vegetación sea la verdadera protagonista
