LA BARBACOA COMUNAL
Menjar col·lectiu en un aparcament renaturalitzat
El menjar col·lectiu sempre ha estat un pilar central en la generació d’identitat comunitària i en la cohesió social en la nostra cultura mediterrània. Sopars de carrer durant la festa major, “calçotades” d’amics en el fred de febrer, barbacoes de diumenge o bufar les espelmes d’un pastís amb els companys de classe en un parc són exemples de generació comunitària al voltant del menjar. Tal com destaca Carolyn Steel, l’acte de menjar no només ha nodrit les persones, sinó que ha donat forma i vida als espais públics i, en última instància, a les ciutats. L’àgora d’Atenes, el fòrum de Roma, el Borough Market de Londres, la Boqueria a Barcelona o la plaça Djemaa-el-Fna, a Marràqueix són exemples que demostren com el menjar és un generador d’urbanitat i un vector per a la trobada col·lectiva.
En el context actual, on la vida urbana està en declivi i el sentit de comunitat s’esvaeix, és essencial redefinir i revitalitzar els nostres espais públics. La pandèmia de la COVID-19 ens ha mostrat que moltes de les nostres necessitats es poden satisfer sense sortir de casa, des del treball fins a l’entreteniment. No obstant això, aquesta situació també ha evidenciat la importància dels espais comuns per mantenir viva la interacció social i enfortir els vincles comunitaris. Alhora, en un món on la lluita contra el canvi climàtic es torna cada vegada més urgent, els espais asfaltats, símbols d’una cultura addicta als combustibles fòssils, tenen el potencial de ser transformats en els nous espais verds que tant necessiten les nostres ciutats. El projecte busca precisament això: convertir un aparcament sense identitat en un lloc de trobada i renaturalització, on el menjar comunitari actuï com a catalitzador de noves interaccions socials.
El projecte se centra, així, en la transformació d’un aparcament oblidat i desolat a les afores de Castell d’Aro, originalment pensat com un parc d’accés a través de l’antiga Via Verda, però que amb el temps s’ha convertit en un camp d’asfalt, magatzem de tot tipus de vehicles i sense connexió significativa amb l’entorn urbà. Enmig d’aquest paisatge erm, una solitària barbacoa municipal d’ús públic i lliure, oculta darrere d’un tancat de fusta, ha aconseguit convertir-se en un reducte de vida social activa durant els caps de setmana i dies festius, atraient tant a veïns com a ciclistes. Aquesta activitat, encara que modesta, revela el potencial transformador del menjar com a element socialitzador.
Per què no potenciar allò que ja funciona en aquest lloc com a activador del canvi? Així entenem la barbacoa existent com l’eix central del projecte per transformar aquest no-lloc en un nou espai obert a realitats humanes i no humanes, generador de nous vincles i identitat a través del menjar col·lectiu en un àmbit renaturalitzat. On abans només hi havia asfalt, ara apareixen arbres i plantes aromàtiques mediterrànies. La barbacoa existent, lluny de ser demolida, es converteix en un element central de la intervenció. La seva estructura es revesteix amb rajola blava tradicional de la Bisbal, evocant els tons i matisos del Mediterrani. Una elegant pèrgola protegeix qui cuina amb ombra, i una xemeneia amb referències a Hansel i Gretel eleva el fum més enllà de la copa dels arbres, anunciant que ja és hora de menjar!
Per afavorir la socialització i el menjar col·lectiu, hem dissenyat una gran taula zigzaguejant i inclusiva per a 50 comensals, la forma de la qual, inspirada en un centpeus, s’entrellaça suaument amb els troncs dels arbres. Aquesta disposició convida els veïns a compartir moments de convivència i a enfortir els llaços d’amistat en un ambient relaxat i acollidor a l’ombra dels arbres.
El projecte no només busca la revitalització social i la renaturalització de l’espai, sinó que també té una clara dimensió paisatgística. S’ha projectat una plantació de vegetació autòctona, incloent plantes crasses que requereixen poca irrigació, ideals per als períodes de sequera. A això s’hi sumen espècies aromàtiques que no només embelleixen l’entorn, sinó que també serveixen per condimentar els menjars comunitaris, i plantes florals per afavorir la pol·linització. No es busca únicament potenciar la flora, sinó també la fauna local: es potenciarà la nidificació als nous arbres i s’atrauran espècies d’ocells característiques de la zona mitjançant la inserció de nius en antics pals de llum, transformant així una estructura abans destinada a il·luminar en una arquitectura per a la fauna.
El disseny paisatgístic s’organitza amb formes trencades que evoquen el geomorfisme, reforçat per la inserció de roques de diversos formats que aporten robustesa i tridimensionalitat a la geometria de l’espai. Les textures i colors de la plaça trenquen amb la duresa de l’antic aparcament asfaltat, generant un antagonisme visual que ressalta el canvi. Els colors alegres i lluminosos de la barbacoa, que evoquen el cel clar i el paisatge marítim proper, es combinen amb els tons terrosos de les roques i la terra, i els verds i grocs dels pins i la resta de vegetació.
A més, la intervenció té una escala urbana que connecta el camp amb el centre de Platja d’Aro. La barbacoa comunal es troba en un lloc estratègic, punt d’entrada a la localitat des de la Via Verda, un recorregut que creua camps i connecta pobles, facilitant el desplaçament a peu o en bicicleta pel Baix Empordà. Amb aquesta intervenció, el projecte no es limita a l’escala local, sinó que busca resignificar i donar un nou esperit de benvinguda als qui arriben, convertint el que abans era un no-lloc en un espai de socialització, natura i arquitectura que celebri la trobada i la vida en comunitat.
A “La barbacoa comunal” el menjar actua com a fil conductor de noves històries i el jardí es converteix en l’escenari per a la celebració d’un nou sentiment de comunitat.
