(Im)mobles al llenç
La reforma d’un ‘loft-no loft’ al carrer Parlament de Barcelona, o com omplir un llenç en blanc mitjançant mobles de formes sinuoses que defineixen la llar.
Dificultat i virtut
La Casa Xurigué, dibuixada i construïda el 1868 pel mestre d’obres Pau Martorell al cor del barri de Sant Antoni, fou de les primeres construccions (il·legals) de l’Eixample Cerdà. Situada just als extramurs del que havia estat el portal de Sant Antoni i on, 10 anys més tard, apareixeria el mercat actual, era un dels edificis barcelonins que vivia entre èpoques. En un Eixample encara sense imaginar que necessitaria 30 anys més per a la concreció de la “tipologia”, La Casa Xurigué encara s’emmarca en una tradició exportada de la Ciutat Vella, on els mestres d’obres aixecaven immobles acostumats a les seves estretes crugies.
És així com la condició d’edifici pioner a l’Eixample de la Casa Xurigué es manifesta en les solucions estructurals i d’il·luminació peculiars. Originalment, l’organització espaial estava condicionada per dues crugies molt profundes (6m) travessades per un mur de càrrega amb una petita obertura que comunicava, però també ofegava la continuïtat entre estances. D’altra banda, tres patis lluminosos oxigenaven generosament l’habitatge.
Loft sí i loft no en un llenç en blanc
El repte del projecte va ser buscar, en contraposició a la distribució original, un habitatge diàfan que permetés gaudir dels 80m2 com un continu espaial però que alhora es pogués compartimentar.
Amb aquest objectiu, decidim organitzar el programa en franges successives des de l’accés fins a la façana. De més a menys tancat. De menys a més lluminós. La franja d’aigües s’associa a la mitgera i als 2 patis tècnics. La zona de nit al mig, més interna i protegida. El saló i la cuina donant al carrer orientats a sud.
Una de les primeres decisions va ser buidar i unificar l’espai convertint-lo en un llenç en blanc definit pels 3 patis i el mur de càrrega que el talla en 2. Així, es dilata la sensació d’un espai generós i ple de llum.
En segon lloc, definim els usos i suports al seu interior.
Els (im)mobles: el cor
Davant la uniformitat aconseguida mitjançant el color blanc, introduïm els “(Im)mobles” que, per la seva materialitat i forma, vibren i omplen de vida a l’habitatge. Es tracta de mobles immòbils, (im)mobles.
(Im)mobles que, disposats en tensió dins del buit neutre, permeten generar espais identificables i diferenciables, alhora relacionats en un continu.
(Im)mobles que dinamitzen la llar i generen recorreguts circulars com a estratègia per augmentar la complexitat del joc espaial.
(Im)mobles que, com tots els mobles, integren funcions de l’habitar; llibreria, banc, cuina, sofà, pica i dutxa.
(Im)mobles que barregen el color crema, el marbre rosa, el cedre tenyit, l’inox i un grapat d’endolls negres.
